Gràcies, campions

El Tecnol Reus Deportiu ja és de vacances. L’hoquei roig-i-negre ha dit adéu a una temporada que, encara que no ho sembli, es pot considerar d’històrica. No ho dic per la quarta posició en la que ha finalitzat l’OK Lliga el conjunt que entrena Alejandro Domínguez, un lloc que ja s’ha comentat molt aquesta setmana en aquesta mateixa tribuna.

Al fina el balanç ha de ser positiu i quedarà als llibres que el Reus d’hoquei ha aconseguit, gràcies a aquests 9 mesos, ser l’únic equip del món que pot lluir tots els títols que pot guanyar un equip que juga amb un estic i uns patins. Faltaven dues copes per tancar la col•lecció, la Copa Continental i la Intercontinental, i s’han aconseguit en aquesta campanya.

Com sempre, els de sempre intentaran menysprear aquest títols, dient, en veu alta, que el Mataró i el Petroleros no eren rivals de nivell. Moltes d’aquestes veus també diran que l’essència de l’hoquei patins, a Reus, es va perdre fa temps, quan ells eren joves, i que aquest és un esport que s’està morint poc a poc. Potser tenen raó però, per aquesta regla de 3, no val la pena criticar a un equip mortificat pels números del seu DNI, ja que el suport que reben els jugadors des de les grades cada dia va a menys i només, els de sempre, poden assaborir les victòries d’una plantilla implicada en un projecte on poca gent hi creu.

Aquesta mateixa afirmació la podríem fer del futbol roig-i-negre. Caure en la promoció d’ascens a Segona B, després d’una bona temporada, ha esta novament motiu de critiques buscant algun culpable o inventant-se històries amb l’argument de ‘no interessava pujar’. La temporada del primer equip del CF Reus Deportiu ha estat per emmarcar, aconseguint el rècord de punts a Tercera i no perdent cap partit a casa en tota una temporada -i dues eliminatòries de play-off-. A banda l’equip juvenil s’ha aconseguit mantenir, encara que in extremis, a la Lliga Nacional juvenil, i aquesta és una porta de futur per als jugadors que hi ha a les diferents escoles de futbol de Reus.

Tenim uns jugadors, tant en hoquei com en futbol, molt implicats en els projectes esportius dels seus clubs, però sobretot amb l’esport de la ciutat, i se’ls ha pogut veure en diversos acte de forma desinteressada.

Ara tenen vacances, quina sort. A molts no els tornarem a veure amb els colors roig-i-negres, i els hi desitgem tota la sort del mon, a banda de recordar-los que a Reus tenen una casa, però sobretot molts amics dels de veritat.

Jordi Benavent
Cap d’Esports de Canal Reus TV

| ALTRES EDITORIALS |